jueves, 30 de julio de 2015

Tinta Negra

                                                                   
                                                                                              Había papel.                 
                                                                                                         Había una pluma.
                                                                                         Sólo escaseaban palabras.



  Una alud de sonidos se abalanzó sobre él. 
                                    Mas ninguno artículo palabra.



   El ambiente era pesado.Cargado. Meredith retiró las cortinas y abrió las ventanas. Una pequeña brisa empezó a filtrarse en la habitación. Con un pequeño suspiro y media sonrisa contempló la gran extensión de terreno  que se avistaba desde allí. Montañas tan altas que ni alcanzabas a ver la cima. Valles profundos con olor a tierra recién mojada Él no entendía cómo podían fascinarle aquel tipo de lugares a la gente. No entraba en su cabeza. O quizá, porque había dejado de  intentar querer entender.

      John se rascó la cabeza, dudando.

 No le gustaba. No le gustaba estar rodeado de incertidumbre. Del no saber qué hacer y del qué querer hacer. Dudaba, porque él no quería estar ahí más de la cuenta. Y le incomodaba. Contar chistes para sí mismo no había resultado la última vez, resulto ser demasiado incómodo. Reírse uno solo suele ser mejor que mal acompañado. O eso le había enseñado la experiencia.  Observó. Si alguien le hubiera preguntado por qué estaba en aquel lugar, ni él hubiera podido dar una respuesta  satisfactoria. Variopinto y extravagante eran palabras que se ajustaban perfectamente. Una moqueta roja carmesí cubría el suelo de madera oscuro desgastado y rayado, probablemente por el movimiento de algún mueble y el continuo movimiento de varios pares de pies de arriba para abajo.De las paredes, de una tonalidad verde jade, colgaban cuadros modernos y de diversas obras del neoclasicismo e impresionismo. Al fondo, apretado entre una pared y una estantería, se encontraba un escritorio de tono osco y macizo, lleno de papeles y libros con polvo en las cubiertas. Y delante de él se encontraba ella. Ojeando entre los papeles.

Meredith levantó la vista y lo descubrió observando. Con una pequeña seña con el dedo le indicó que se acercara. Normalmente le hacían otro tipo de señas más descaradas, aún así se unió a ella.

-M-I-R-A- artículo despacio con la boca mientras señalaba una hoja que tenía delante.

John se balanceó hacía delante para poder mirar mejor. El papel estaba atestado de garabatos sin sentido, en el medio y  las esquinas, ocultando un pequeño texto de imprenta medio desdibujado que apenas podía leerse.


 " A mi hija Lorelai,  
  Siento mucho no haber estado presente  en el funeral. Podría darte mil explicaciones, mil excusas, que nunca serían suficientes, no para mí, ni para ti. Este espacio que tanto nos gustaba a ti y a mí, hubiera sido precioso si ella hubiera ..."

A partir de aquí la nota ya no se podía leer más.





Volver.
Al negro pigmento tizne.


    *continuará*


















     
 






               

6 comentarios:

  1. Adoro com ho has escrit, impregnant les paraules amb un vel negre. No sé perqué, però m'he imaginat tota l'escena en blanc i negre.
    Espero conéixer a poc a poc els teus personatges!

    Gràcies pel comentari, ha estat meravellós llegir-te!

    ResponderEliminar
  2. Hooooooooooola! Te respondo por aquí que así ya me lo ves antes... No sé si ho saps però http://t.co/Z7jDtmiV8N TV muauajjajajajajjajaja (espero que no sigui un desastre i encara han d'explicar molt bé de que va pero... jefbiegienonboerkberbe)
    Jo portava bastant fresca la saga (me la vaig llegir al juliol) pero al acabar-la, bueno, ja he tornat a acabar el primer llibre.

    I sobre l'escrit, m'alegro molt que t'agradés. El vaig fer doncs fa 5, 6 anys? No ho recordo, crec que allà ho posa. Espero pujar cap a finals de mes una historia curta de tres parts, a veure si me'n surto:)!

    I continuo volent la continuació del teu escrit....! l'espero amb ànsies!!

    ResponderEliminar
  3. HOOOOOOOLA! Jo el poeta el vaig conèixer per la pel·lícula "Invictus", la del Nelson Mandela. En un moment del film el llegeixen i les lletres combinades amb l'escenografia són increïbles.

    Tema throne of glass... estic amb tu. Aquesta és una saga que em van recomanar i l'adoro. Però per mi el Chaol, se'm queda curt al principi... tan "odi" cap a l'Aelin, no ho sé, aquesta cara d'ell no m'agradat gens. Les escenes d'acció que més em van agradar van ser el rescat del Aedion i el cara-cara Manon-Aelin. I el moment de "no sisplau no la liem més" quan l'estimat Arrobyn li fica l'anell. Per sort va tornar a donar un bon gir en dos pàgines.
    Però, estic amb tu, hi ha escenes una mica llargues i rebuscades com la d'acció de la torre del rellotge, no sé a tu però tanta desesperació se'm va fer molt tediosa. També està el tema del Chaol. Entenc que l'autora s'estimi els personatges, jo també me'ls estimo molt. Però portem quatre llibres i a part de la Nehemia, no ha mort ningú. Vull dir, aquesta part Faesuperwarriors està molt bé però... ningú és invencible i fer els personatges tan invulnerables treu emoció a la trama (ara és quan hi ha un gir de 180º a l'últim i es carreguen a tres o quatre).
    No sé ben bé que en penses tu, ja em diràs:)
    Per cert l'autora també té el "A court of thorns and roses" no sé si te l'has llegit, però les descripcions que fa l'autora són impressionants.

    Tema sèrie: el trailer de "cazadores de sombras" i l'escena de mostra per internet, no m'acaben de fer molt el pes. No ho sé, a veure com acaba la cosa, perquè en porten una amb la saga....................
    Per altra banda, la sèrie de TOG sembla que la portarien els mateixos "promotors" de Anatomia de Grey, Mentes Criminales... sembla que de moment va en bon camí i realment m'encantaria tenir una sèrie però, per altra banda... no ho sé. Ficar cara als personatges em fa una mica de por.
    Com ho veus?

    Espero notícies teves aviat!

    ResponderEliminar
  4. Per cert, sento les faltes d'ortografia. Sé que algunes fan mal als ulls.

    ResponderEliminar
  5. No sé a qué esperes per llegir-te-les!!!!! Fan patir una mica, perquè saps com acaba i mentres vas llegint acabes amb una sensació amor-tristesa cap a en Sam... Sobre les minihistorietes preferiria una de l'Elena, es fan moltes pinzellades al llibre sobre la historia i en molts moments diferents, a mesura que van descobrint-la es clar... però no ho sé si apareixés tota compacta i ben definida crec que donaria per molt.

    "Ets un monstre". Moltes gràcies Chaol, així ajudes moltíssssssssim!!!!!! "No has tornat amb una armada?" A veure noi... primer l'allunyes perquè estigui sana i salva i després quan torna, me la fots davant d'un exércit. Ara no et preocupa si està bé o no? Sempre tindré el record del Chaol de la primera meitat del segon llibre, després el pobre per el Nord.

    Estic d'acord amb l'Aelin, també té 18 anys? 19? Ser un xic "spoilt" es perdona.

    Aelin-Rowan, la distància Alexia que fa que s'anyorin!!!!! Però tens raó, el canvi es bastant heavy d'un llibre a l'altre. Tot i així, com hagués continuat tant platònica no s'ho empassava ningú... Llibres de princeses i supermegacavallers que es fan un petonet al final del llibre a la secció infantil.
    Jo crec que aquest dos acaben junts... però no per massa temps. Amb el que sí que juga molt l'autora és amb les diverses relacions de l'Aelin, cosa que està superbé (adéu únic-i-irrepetible amor ), per això no me'n fio gaire. I menys ara, que "han acabat bé" sempre es carrega les relacions al seu millor moment.

    No m'havia plantejat això d'en Dorian, però ara que ho dius si que li haurien d'haver tret una mica més de profit. Per explicar potser una mica més sobre els Valg. No ho sé.

    I la Manon, m'encanta el seu "cantó afable", però en certa mesura, més val que no es carreguin tota la seva part de bruixa desptripa homes(vull que mati l'oncle de l'Eloide molt molt lentament... o a la seva àvia un de dos que ja toca fer neteja de personatges malvats).

    Veus? Això deia de les morts! Tothom viu! NO ES POSSIBLE! Em va fer molta pena quan vaig creure que en Chaol era mort, però quan van dir que era viu va ser.... no! No, no, no, no! Decepcionant....

    Saps si en treuran un o dos més? Crec que és un però no en tinc ni idea.... vull saber com acabajnfnjenrgñeglren

    I l'altre llibre, veuràs que hi ha bastants paral·lelismes amb TOG, però ja t'ho he dit, i mira que no m'agraden les descripcions, però se't cau la baba amb elles.

    Estic amb tu alhora de preferir les sèries a les pel·lícules, però bueno,la que ens fem al nostre cap alhora de llegir les històries sempre, sempre, sempre serà la millor de totes. Espero que busquin cares noves per això, que per molt extranyes que siguin, sempre una mica d'aire fresc és millor.

    No et preocupis per l'estona! Escriu tot el que vulguis!

    ResponderEliminar
  6. Hola cómplice en l'assassinat d'en Chaol! Estic d'acord amb la història de la Maeve, però ja posats, la d'en Rowan no estaria malament no? Podria llegir-me totes les minihistòries de TOG que sortissin.

    El que més m'agrada de les relacions és que a mesura que la protagonista canvia, també ho fan les persones al seu voltant. És una mica trist en part, perquè no acaba de desenvolupar del tot les relacions, però en Rowan em dóna esperances... encara que no s'estarà amb ell dos llibres, el mata. Segur. I si el mata la mato jo a ella.

    Mmmm... passen una mica les similituds. A veure, per TOG s'ha estat deu anys per planificar-la i escriure (des de les primeres idees fins ara) i ara s'ha tret una nova triologia de la maniga i ale. Passa el que passa. Però bueno, espero que el segon llibre sigui més o menys bo, per paliar una mica les ansies per TOG5

    Espero notícies teves aviat! I amb noticies em refereixo a escrits, moltes moltes moltes lletres per llegir!

    ResponderEliminar